Les nacionalitats i regions ibèriques subjectes constituents de 1977 1978

Hipòtesi.-

Les nacionalitats i regions ibèriques subjectes constituents  de 1977 1978 son determinades o determinables seguint allò reconegut i establert per la Constitució. Les nacionalitats i regions son els pobles  històrics previs constituents  que la norma constitutiva del nou estat espanyol tipifica. 

No els era obligatori constituir-se en comunitats autònomes per ser-ho però si per auto-regir-se i auto-governar-se amb autonomia com a entitats-estat autònoms amb president, govern, parlament, poder judicial, competències, nacionalitat i regionalitat civil, autonomia i autosuficiència  fiscal i tributària. La vida, història, antigues i modernes institucions, llengues pròpies, poble, regionalitat civil i dret civil ja les tenien. 

Els  criteris  tipificadors: 

La llengua i cultura

Les institucions

La història

el dret polític i civil

els antics regnes i corones

Pobles nacionalitats i regions constituents el 77 i 78. 

Quins ho eren, per què en podien ser, i quins no ?

Pobles, nacionalitats i regions , constituents  el 77 i 78. Quins n'eren, per què ho podien ser i quins no ?

Quins ho eren segons la Constitució, be determinats o be determinables ? 

Quines regions i províncies no ho podien ser ?

Tres columnes:

a) Corones, grans nacionalitats./             

b) Regnes / Estats  / Nacionalitats     

c) Regions   

                ( 1480 / 1700 / 1976-77-78.)

1.- Aragona UK.          

                              1.- Catalunya / Barcelona

                              2.- Aragó.

                              3.- València.

                              4.- Mallorca

2.- Nabarra    o Euskelherria.             

                              1.- Nabarra     ( amb la Rioja de Logronyo )

                              2.- País Basc / Euskadi. / senyorius.

3.- Castella               

1.- Galícia

                           

2.- Astúries i Lleó.     ( Astúries  / Lleó  / Extremadura.)

                                 

3.- Castella

 ( 1.-Castella la Vella. 2.-Castella la Nova 3.-Castella Novíssima /Andalusia Occidental.

4.-Regne de Múrcia.

                                          

4.- Granada

    ( Ni teva ni meva, de tots dos )        

                          1. Andalusia Oriental

5.- Canàries.                

Regulació i disposicions constitucionals:

( Preàmbul de motivació, art 2, art 3, art 46, art 137 i 143, disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i final. )

Les que NO HO PODIEN SER, segons la Constitució ? 

Madrid

Logronyo  / La Rioja

Castella la Manxa

Santander / Cantàbria 

Múrcia ( li varen treure Albacete )

Ceuta

Melilla

Solucions:

Aquestes províncies i regions arbitraries haurien de ser  anul·lades  i reintegrades a les seves regions i nacionalitats d'origen. Per  desfer les comunitats  arbitràriament constituïdes contra la constitució en el procés autonòmic.

Per resoldre  democràticament  les situacions  conflictives  o derivades de conquestes d'uns dels antics regnes i corones de territoris  de les altres: Exercici del dret d'autodeterminació nacional o / i regional dintre de la Constitució del 78.

Exemples:

*Logronyo  es terra conquerida per Llion  o Castella, arrabassada  a Nabarra de quin regne era part a l'origen.

*Les províncies basques / Euskadi/ podria triar incorporar-se ala corona de Nabarra i deixar la de Castella.

*Astúries i Lleó podrien ser una mateixa nacionalitat i corona separada.

* Albacete, ...

* Múrcia va ser un regne cristià, podria obtar a incorporar-se a Tarragona UK. 

* Tota Andalusia podria optar a ser el regne de Granada ?

* Tota Castella  regne podria  constituir la nacionalitat castellana, Madrid inclosa,  

* Cantabria  seria les Estúries de Santillana o be Castella ?

Una Espanya de pobles i llengües històrics i preexistents

Tesi.- 
El Preàmbul es la motivació i princiopus informadors de la Constritució.

Per una Espanya de pobles i llengües.- Pobles, nacionalitats, regions i llengües. Nació de nacions i poble de pobles. No els crea la Constitució; són preexistents i aquesta, la Transició, els reconeix.

La fructificació i aplicació de la Constitució no ha estat possible per la persistència  i perpetuació inconstitucional del Règim Espanyol de Felip V.

35 anys d'expriència  i impossibilitat  manifesta autoritzen l'autodecisió unilateral de Catalunya i la denúncia i rescisió del contracte constitucional.

Dret constituent que ho avala: 1ª part.

PREÀMBUL

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol  ratifica la següent

                              CONSTITUCIÓ

Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Article 14

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 18

1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Article 46

Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni